La Fiscalia, contra el 'boom' de cases prefabricades: defensa que no hi ha buit legal i que necessiten llicència

Col·locar una casa prefabricada en un terreny sense llicència urbanística -ja sigui un hort, una parcel·la al camp o a la muntanya- pot suposar penes de presó. Aquest és l'avís que ha donat la Fiscalia a les empreses que venguin aquests habitatges, així com les persones que vulguin comprar-les. El Ministeri Públic assenyala que no existeix 'buit legal' quant a permisos per a col·locar-les, com asseguren algunes companyies, i argumenta que la normativa és clara: a ulls de la Justícia, són habitatges com els fabricats de maó i ciment.

Antonio Vercher, titular de la Unitat de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l'Estat, ha enviat un decret a la resta fiscals delegats en què insta a investigar algunes pràctiques relacionades amb les anomenades 'mobile homes', com situar aquestes construccions en zones que no compten amb les llicències necessàries per edificar amb l'excusa de ser transitòries o mòbils, algunes fins i tot sense connexions d'aigua o electricitat precisament per intentar evitar els jutjats. El fiscal de Sala recopila diferents sentències que apunten a la mateixa direcció: qualsevol habitatge, sigui prefabricat o no, necessita permisos. L'escrit exposa que no és rellevant ni tan sols el caràcter de temporalitat a què fan referència algunes empreses. És a dir, és igual que la casa estigui destinada per viure temporalment o no o que hagi de ser desplaçada. “Una edificació seria tota obra o construcció destinada a albergar persones, bé per servir de casa permanent o transitòria o per a altres fins”, recull el text, que també incideix que “tota estructura residencial requereix llicència”.

Cases prefabricades en terrenys protegits

El problema va més enllà quan es tracta de terrenys protegits. El 2017, el Tribunal Suprem va confirmar condemnes d'un any i mig de presó a un grup de persones que van col·locar cases d'aquest tipus a la conca del riu Guadarrama, un espai protegit per la Xarxa Natura 2000. La condemna va ser finalment d'un any i mig de presó per un delicte contra l'ordenació del territori per posar construccions “absolutament prohibides” en un parc amb un “valor ecològic d'indubtable constància”, de manera que “van urbanitzar” i “van desnaturalitzar” el terreny, segons la sentència.